Ups! If you need a photo or content, please, contact to me. Thanks

Barcelona’s underground

4 thoughts on Barcelona’s underground

  1. Muy buena Ramón, pura delicadeza, y menuda nitidez. Que difícil hacer una foto tan cercana y encuadrarla tan perfectamente. El rojo de la rosa, por supuesto el protagonista. El giro de la cabeza de la chica, mirando en dirección al chico desenfocado del fondo junto al impacto de la rosa crea una historia visual completa. Los poros de la piel de la chica, los mechones del pelo sobre la mejilla de la chica, no se, me parece una foto tierna y a la vez sensual. Y además es un terreno diferente a los que te mueves normalmente tú. Enhorabuena, me ha encantado.

    • Gracias José Antonio, aunque tarde en mi respuesta.
      He estado de vacaciones desconectado de todo, incluso de la fotografía, solo pasear, descansar, pensar, comer, dormir, esas cosa que habitualmente hacemos, pero dándole la importancia y dimensión que cada una de ellas tiene, es como ser consciente de que vives.
      Una vez de vuelta, días de conflicto urbano y de calor sofocante, como un despetar sudoroso.
      De todas formas el gusanillo de patear la ciudad con la cámara sigue vivo, o sea que a ver que me depara la próxima esquina.
      En cuanto a la foto, si, estoy bastante contento de esta pequeña historia visual, como bien dice Ferran.
      Un abrazo.

  2. Molt bona, Ramon! Fa molt temps que tinc la fotografia completament a segon pla i entre molts d’altres, havia desconnectat del teu blog. Ara començo a veure la llum i vaig preparant la tornada, i que millor per anar fent boca que contemplar les teves fotografies. Tot i saber que em trobaria, aquesta imatge m’ha deixat al·lucinat! Sabent que vas capturar el moment, que no és una imatge preparada, se’m fa difícil d’imaginar com t’ho vas manegar per captar aquesta història visual en un indret tant difícil per a un fotògraf com és un vagó metro. En José Antonio la descriu molt be, no ho vaig a repetir, però si que vull destacar la perícia que cal per veure aquest moment únic i poder preservar-lo amb la qualitat que ho has fet. Felicitats de les bones!!

    • Quina agradable sorpresa Ferran, mes d’una vegada havia visitat el teu blog, però el veia aturat. Penso que forma part de certa normalitat parar de tant en tant, per tornar amb ganes si el cos t’ho demana. M’alegra poder compartir amb tu la nostra mirada fotogràfica sempre enriquidora. Ara passaré per el teu blog a veure si hi ha sorpresa. ):
      Els vagons de metro o els autobusos són realment, com petits escenaris, on pots trobar a sovint tota mena d’històries, tan sols fa faltar observar i ser capaç de disparar, cosa que a mi em frena habitualment, però en aquesta ocasió, la foto s’ho valia i el “risc” de que m’enviessin a pastar el vaig poder superar.
      Una abraçada i espero que fins a sovint.